Carl G. Jung i l’Assumpció de Maria

Cada any, el 15 d’Agost se celebra des de fa segles, pràcticament en totes les variants de la cultura cristiana, l’Assumpció de Maria, és a dir, la creença que el cos i esperit de la Mare de Déu va ser transportat al Cel després de la seva mort.

Una celebració que perdura durant tant de temps és indicatiu que és expressió simbòlica d’un contingut important de l’Inconscient Col·lectiu.

LA PSIQUE COL·LECTIVA

Però, tot i l’evidència de la importància en la psique col·lectiva de la veneració a Maria (el vestigi de la DEESSA Mare, anterior al patriarcat, que no va desaparèixer tot i la dominància masculina), l’Església no ho va reconèixer oficialment. La resistència Institucional (patriarcal) es resistia a l’evidència, i a evolucionar més o menys al mateix temps que ho feien els seus membres (els fidels creients).

No va ser fins a mitjan segle XIX que els bisbes van demanar a la Santa Seu que aquest ritual es declarés doctrina de fe. I es va trigar 100 anys a dur-se a terme.

Què va tenir això d’important per a Jung -i la Psicologia analítica-?

En lloc de remetre’m a arguments escrits, pel propi Jung i els seus estudiosos, us ho vaig a narrar en primera persona, des de la meva experiència personal.

Vaig conèixer al professor Quirrel el 2004, un venerable ancià que, a més de tota una docta eminència, era l’únic amic personal de Carl Gustav Jung que encara vivia. Ens va explicar que l’1 de novembre de 1950 el papa Pius XII va proclamar, per escrit, que l’Assumpció de Maria era Dogma de Fe.

Això significava el reconeixement OFICIAL d’alguna cosa que podia ser perillosa, antisistema, i gairebé herètica: s’equiparava a la Mare, una dona i exclusivament humana, al Fill, que a més d’home era diví.

Quirrel va comentar: aquesta proclamació va molestar a tothom: catòlics, anglicans … excepte a Carl Gustav Jung, que es va posar en peu cridant Per fi el Sagrat Femení ocupa el lloc que li correspon! Aquest és l’esdeveniment simbòlicament més important en la història de les dones modernes, per a la seva emancipació i el seu reconeixement.

Bé, la lluita per l’emancipació i, sobretot, el reconeixement de la Dona, continua. Esperem que els homes siguem capaços de superar els condicionaments educatius que impedeixen que el nostre sa inconscient flueixi, ja que en el nostre Inconscient Col·lectiu aquest reconeixement fa segles que ja està.

Joan Carles Albaladejo