Tardor: ¿Només per deprimir-se?

La Tardor és l’època de l’any en la que prou persones se senten “aixafades”, altres tristes, i unes quantes es deprimeixen. Les mentalment més fràgils han d’anar amb molt de compte, ja que pot ser un període molt dur, amb idees suïcides incloses.

Curiosament, les demandes d’ajuda psicològica per por a la mort (en nens, adolescents, o adults) són més freqüents quan comença la Tardor.

En canvi, per a altres persones, la Tardor és una època meravellosa: es va acabar la calor sufocant, et pots començar a tapar perquè fa fesqueta, i la naturalesa es vesteix de múltiples colors. Hi ha pintors i fotògrafs que aprofiten l’escàs temps de dues setmanes per anar a determinats boscos i retratar-los en les seves obres, abans que arbres i plantes es despullin, mostrant un nou canvi cíclic.

Per què aquestes diferències entre les persones?

Certament, són dos estats anímics totalment oposats. Quina influència psíquica té la tardor en nosaltres?

Tot i la prepotència ignorant que, des de fa dècades, es manifesta en alguns sectors de la nostra societat, seguim sent fills de la Natura i del Temps; no hi ha escapament (afortunadament). Per això la naturalesa exerceix influència sobre nosaltres, en uns més que altres, depèn de la seva sintonia amb ella o de la seva sensibilitat psíquica. Igual que a la tardor cauen les fulles dels arbres, a nosaltres se’ns cau el pèl i la pell es descama.

Què simbolitza això a nivell emocional o mental?

Que ens preparem per a renovar-nos. Si fins I tot el cos muda de pell i cabell, com no anem a desprendre’ns d’idees, complexos, emocions ja gastades, que no són útils ?. Se’ns impulsa a fer com una revisió, en el que va d’any, del que hem aconseguit o encara estem encallats en això. El problema és que això es realitza a nivell INCONSCIENT, amb la qual cosa … si les coses “no estan molt fines” a nivell intern, si es genera una sensació de fracàs … la caiguda de la fulla es tradueix en una CAIGUDA DE L’ÀNIMA. I si no hi ha ningú que contribueixi a recollir l’ànima, apareix el patiment i, en el pitjor dels casos, apareix el desig de dormir per sempre.

Per això és molt important el conèixer-se mínimament a un mateix, el plantejar-se objectius assumibles, sobretot a curt termini, el atrevir-se a desprendre’s conscientment del que ja no serveix … aquí està la por al canvi, perquè de vegades es tracta de renovar la forma de vida que portem, i la por no ens deixa.

Si és el teu cas, i no et veus capaç, per a això estem els professionals de la Psicologia Profunda. No dubtis a venir a veure’ns. Si ho treballem bé, es complirà el que va dir Carl Gustav Jung: la depressió no és necessàriament patològica; sovint presagia una renovació de la personalitat o una explosió d’activitat creativa. Són moments en la vida humana quan es passa una nova pàgina.

Joan Carles Albaladejo
Psicòleg Clínic
Analista Junguià